Convivència

Infográfico de comunicación no violenta

Aquest estiu, i sempre, usem la Comunicació No Violenta (CNV)

Benvolgudes famílies, des de la comissió de convivència de l’AFA Pau Casals de Vacarisses, volem compartir amb vosaltres un segon “estímul mensual de sensibilització” per reflexionar i continuar reforçant la nostra relació i comunicació en l’entorn educatiu i comunitari.

LA COMUNICACIÓ NO VIOLETA (CNV) I EDUCACIÓ EMOCIONAL:

«La CNV és una manera de comunicar-nos que ens permet establir una connexió empàtica amb nosaltres mateixos i amb l’altre», va definir el creador d’aquesta terori de comunicació, Marshal B. Rosenberg.

La CNV és essencialment empatia, una qualitat valuosa i profundament humana que tots i totes podem desenvolupar. La CNV promou, doncs, l’entesa empàtica, primer cap a un mateix (autoempatia) i, després, cap a l’altre. Per poder arribar a aquesta connexió el primer pas a fer és poder desempallegar-nos de la comunicació apresa més violenta i aempàtica, plena de judicis i culpabilització.

Marshall B. Rosenberg simbolitza aquesta comunicació violenta (en endavant, CV) amb un xacal (animal depredador i carronyaire). La comunicació violenta no connecta ni amb les emocions pròpies ni amb les dels altres, només busca guanyar per sobre de tot i a qualsevol preu, i si això és a costa de l’altre, doncs, cap problema. És una comunicació zero compassiva. Hi ha estratègies de gestió de les relacions i el conflictes que hem integrat culturalment però que en lloc d’ajudar-nos a connectar i a obrir un canal de comunicació positiva amb les altres persones provoquen malestar a la persona que les rep i fan mal a la relació. Per exemple: els retrets i les acusacions, les amenaces, les ordres, les advertències, les comparacions o el sarcasme.

Marshall Rosenberg, simbolitza la CNV amb la girafa, un dels animals terrestres amb el cor més gran, emfasitzant així la idea que és la comunicació no violenta, és la comunicació de vida, del cor, de les emocions. La CNV planteja el redescobriment que les persones ens sentim millor quan ens retrobem amb les altres, fora de confrontacions, crits, baralles i tensions. També amb la recuperació de valors com el respecte, la compassió i la llibertat. La llibertat i el dret assertiu de tothom a dir no, buscant autenticitat i connexió.

La CNV es caracteritza per expressar les desavinences sense jutjar, a través de l’observació i la identificació i expressió de les nostres emocions i necessitats sense culpar a l’altre, tal i com veiem en la infografia següent:

Infográfico de comunicación no violenta

Un dels elements a remarcar de la CNV és la idea que les emocions depenen de nosaltres mateixos, dels nostres pensaments i necessitats, i no dels altres, d’aquí es deriva el concepte de responsabilització emocional, així el que ens proposa la CNV és adonar-nos (i això al principi no és fàcil) que, per exemple: no és l’altre el que em posa nerviós/a, sóc jo que em poso nerviós/a en una determinada situació, no és l’altre que em treu de polleguera, sóc jo qui perd els estreps.

Us compartim un petit vídeo que ho explica de manera més ràpida i visual, per si ho voleu practicar! Endavant!

Recordeu què ens podeu enviar al nostre correu, qualsevol proposta de temes que us interessin, per compartir en aquests “estímuls mensuals de sensibilització comunitària”. Com també qualsevol comentari, dubte o pe

dubte o petició de mediació en conflictes, que necessiteu, entre famílies i escola.  

convivencia@afapaucasals.com 

Atentament, 

Comissió de convivència de l’AFA Pau Casals de Vacarisses.  

De l’escola inclusiva, a l’entorn inclusiu

Hem volgut començar reflexionant sobre la inclusió, i no només en relació a l’àmbit escolar, sinó també en l’entorn social; en el que nosaltres, com a famílies, també tenim molt a veure.

El professor britànic Tony Booth, un dels gran referents de l’educació inclusiva, destacava que l’educació́ inclusiva està constituïda per uns valors que impregnen tant la cultura, les polítiques educatives i les pràctiques d’ensenyament-aprenentatge. I que aquests valors permeten assegurar que totes les persones, independentment del seu origen socioeconòmic i cultural i de les seves capacitats innates o adquirides, tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge en qualsevol context educatiu. Això permet contribuir a generar societats més justes i equitatives.
Així́ doncs, per crear cultures inclusives és imprescindible un diàleg necessari, permanent i renovat dins l’escola i amb l’entorn, amb la voluntat de promoure una comunitat educativa acollidora i col·laboradora, que valori tot l’alumnat, alhora que crea al seu voltant altes expectatives d’èxit.

Us volem compartir una cançó que ben segur ja coneixeu i amb la que creiem que es reflecteix a la perfecció el que volem compartir amb tots i totes vosaltres. Amb una mirada des del cor, per reforçar la gran lluita de tantíssimes famílies.

Tots i totes som iguals, alhora que diferents, aquesta es la riquesa de la diversitat. Caminant units i unides, amb respecte, empatia i col·laboració, estem fent real aquest entorn inclusiu, del que hi formem part.

Recordeu què ens podeu enviar al nostre correu, qualsevol proposta de temes que us interessin, per compartir en aquests “estímuls mensuals de sensibilització comunitària”. Com també qualsevol comentari, dubte o petició de mediació en conflictes, que necessiteu, entre famílies i escola.
convivencia@afapaucasals.com

Atentament,
Comissió de convivència de l’AFA Pau Casals de Vacarisses.